Marxa a la presó

Dia i Hora Localització
31/12/2013 - 18:00 Consulta la informació d'avall

20131231_marxapresoEl proper 31 desembre 2013 hem volgut reprendre la tradicional marxa a la presó de Palma per fer arribar la solidaritat a les persones preses que pateixen diàriament la tortura, l’aïllament i l’extermini que aquest sistema malalt té reservat per a tota aquella persona que no s’adapta a l’explotació i submissió requerides per mantenir l’hegemonia d’aquest règim totalitari, per assegurar la seva contínua fugida cap endavant.

Les presons són autèntiques màquines de tortura on les vexacions, els maltractaments, la incomunicació, la desatenció mèdica o la sobremedicació són pràctiques inhumanes que se succeeixen constantment, convertint-se en un instrument emprat sistemàticament pels funcionaris de les presons, amb la complicitat de metges, psicòlegs, educadors i mecanismes oficials de prevenció contra la tortura. La situació d’indefensió de les persones preses va de la mà de tot un seguit de mecanismes que fan que la majoria de vegades les agressions no siguin denunciades, com pot ser la manca de testimonis, l’encobriment mutu dels torturadors, la por a les represàlies, les contradenúncies que poden comportar noves condemnes, el retard o la directa falsificació de exàmens mèdics, la presumpció de veracitat dels funcionaris, l’obstrucció administrativa i un llarg etc. En el nostre entorn més proper les màfies de carcellers a la presó de Palma han abusat sexualment, extorsionat i maltractat els reclusos durant més de 7 anys, sent denunciades per la policia el 2008 -com a rentat de cara i operació per encobrir a les noves que les han substituït, ja que aquestes pràctiques no han desaparegut, com denunciava un pres el febrer del 2012 després de rebre pallisses i amenaces de mort per part dels funcionaris.

No obstant això ens agradaria incidir en què la presó en si mateixa suposa ja una forma de tortura atroç, una violència enorme sobre el cos i la ment de les persones recloses, sobre els seus sentits, la seva percepció i els seus ritmes vitals que, en perllongar-se, genera una deshumanització en molts casos irreversible i un deteriorament en tota capacitat per relacionar-se, especialment sobre les preses i presos en règim d’aïllament.

A més, la presó suposa un negoci per a multitud d’empreses com Telefónica, Banco Santander, Citröen, La Caixa, Codorniu, Eroski, FCC, Ferrovial… Empreses que reben contractes multimilionaris amb la construcció dels centres penitenciaris o que es beneficien del treball que realitzen les persones preses a través del xantatge de la reinserció sociolaboral.

L’onada de construcció de presons a la qual estem assistint des dels últims 10 anys, així com l’augment vertiginós de la població reclosa (duplicada en 20 anys) responen doncs a interessos econòmics i polítics de les elits empresarials i partits de diferents signes. A cop de titular i populisme s’incentiva constantment la sensació d’inseguretat quan l’Estat espanyol té un índex de criminalitat de les més baixes del món i paradoxalment és el país d’Europa occidental amb major quantitat de població a la presó. En la majoria d’ocasions se’ns presenta al pres/a com algú perillós/a i violent/a que no és capaç de viure en harmonia amb les persones que l’envolten, quan en realitat les persones condemnades per delictes de sang o de violació són menys del 10% de les persones preses, sent els delictes més comuns petits robatoris sense violència o tripijocs de drogues. La presó serveix per encobrir els excessos socials que aquesta carrera suïcida en nom del progrés i l’acumulació de capital genera, ja que la gran majoria de presos provenen de famílies amb treballs precaris o en atur, amb rendes baixes i sent un terç d’ells immigrants.

Juntament amb les companyes que en altres indrets de l’Estat espanyol realitzen anàlogues marxes a les presons de la seva zona, volem denunciar la tortura dels Centres Penitenciaris, però també de les presons encobertes amb altres noms: els Centres de Menors o els Centres d’Internament d’Estrangers, els psiquiàtrics, les comissàries o les granges d’animals no humans que viuen i moren en esclavitud. Fem saber a les recloses, que no estan soles, que des d’aquí fora no volem oblidar-nos d’elles i que, en definitiva, estem juntes en aquesta lluita contra la societat totalitària que ens oprimeix. Demà podríem ser qualsevol de nosaltres les que ens podríem veure en la seva situació.

ABAIX LA PRESÓ I LA SOCIETAT QUE LA NECESSITA!

Aquesta entrada ha estat publicada a . Desa l'enllaç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>